ADOPTAR UN NOU MEMBRE DE LA FAMÍLIA

Article publicat originalment a la revista GIDONA  n168 

Adoptar un animal de companyia és una experiència fantàstica que sempre ha de començar amb el compromís ferm de tenir-ne cura durant tota la seva vida, i que et portarà a visitar refugis o cases d’acollida, a jugar i conèixer els diferents candidats per finalment escollir-ne un. Existeixen moltíssims motius a favor de l’adopció d’un animal!

Els animals en adopció sovint són adults —tot i que també hi ha cadells— i, per tant, pots saber amb seguretat quina és la seva mida final. Els seus cuidadors els coneixen tan bé que et podran explicar amb tot detall el caràcter, l’estat de salut... A més, com vam explicar a l’article del mes de novembre, els animals adults són capaços d’aprendre i sempre li pots ensenyar les normes i dinàmiques de la família. Un altre punt important és que tenen menys malalties d’origen genètic i/o hereditari perquè no solen ser de raça (creuats). Adoptar, tot i que no és gratuït, sempre és més econòmic que comprar. Això sí: l’esterilització és obligatòria perquè és l’única via per evitar més camades descontrolades. Però el més important és que els animals adoptats són molt agraïts i creen un fort vincle amb la seva nova família, ja que després d’haver viscut l’abandonament, són feliços de tenir una segona oportunitat. En definitiva, la raó de ser de l’adopció és que li donaràs una vida millor a un animal que està desitjant tenir una família per omplir-la d’amor i, alhora, contribueixes que un altre pelut pugui ocupar el seu lloc per tal ser atès i trobar una família.

Adoptar significa incorporar un nou membre a la família, un ésser viu que necessita ser cuidat i estimat. No és un objecte que pots llençar quan ja no el vulguis! Per tant, es tracta d’una decisió que ha de ser meditada i consensuada amb tota la unitat familiar perquè el gos o gat serà responsabilitat de tots. Per això, a Projecte Lola, els adoptants sempre han de respondre a un qüestionari d’idoneïtat que ens permet saber si l’animal encaixa amb el seu ritme de vida, el tipus d’habitatge, els horaris, etc., però també és una eina de reflexió per a la família, ja que serveix perquè es plantegin qui i com s’encarregarà de passejar-lo, alimentar-lo o dur-lo al veterinari... Una molt bona forma d’experimentar tot això és convertir-te en casa d’acollida perquè durant un període de temps determinat, tindràs un animal a càrrec teu i comprovaràs si pots assumir aquesta responsabilitat o no.

Davant de la decisió de tenir un gos o un gat, et recomanem que sempre optis per l’adopció perquè no hi ha gest més humà que donar una família a qui no la té. Però si finalment decideixes adquirir-lo, tingues en compte aquests aspectes: assegura’t que sigui una cria petita, controlada i gestionada per persones implicades i enteses en la temàtica, visita les instal·lacions i fixa’t en els recintes que siguin adequats i posa molta atenció en els pares (si es veuen tranquils, sans, ben cuidats i, sobretot, si poden estar amb les cries). Si no pots comprovar tots aquests requisits, alerta perquè segurament els animals són explotats amb la cria intensiva o fins i tot maltractats. Per tant, no hi compris! 

En definitiva, abans de decidir, pensa en el benestar de l’animal i que estarà amb tu els pròxims 10-15 anys. Ell estarà encantat de viure amb tu, però tu li has de correspondre cuidant-lo i estimant-lo fins al darrer dia de la seva vida!