El mascle alfa, mite o realitat?

                                          Publicat originalment a la Revista GIDONA agost 2021 

Has sentit a dir allò de: “Aquest gos és o vol ser l’alfa del grup”? Es tracta d’un  concepte molt emprat a la societat actual per explicar el comportament dels  nostres amics peluts. Segurament el fet que també l’escoltem a programes de  televisió reconeguts, com, per exemple, El encantador de perros influeix  directament en l’arrelament d’aquest concepte. Ara bé, aquesta idea de “gos alfa”  (o de líder del grup) és un mite; és a dir, s’utilitza en el cas dels llops i,  erròniament, s’ha extrapolat als gossos.  

Segurament aquesta afirmació t’ha sorprès, però és hora de desmuntar aquest  mite que tant perjudica l’animal i la vostra vida en comú. El primer que has de  saber és que quan intentes, de forma dominant, que l’animal assimili que tu ets  qui manes, ell no t’entén perquè no té cap conflicte de jerarquia amb tu. És a dir, quan el renyes, el castigues o li crides, estàs creant una situació d’estrès,  desconcert i por perquè el gos no es comporta com a membre dominant o alfa  de la família. A més, aquesta forma incorrecta de corregir el seu comportament  perjudica el vostre vincle afectiu i redueix la confiança del gos cap a tu. 

Si bé és cert que hauràs observat comportaments en el teu amic pelut que  podries classificar com a dominants, és important que interioritzis que el gos no  actua així durant tot el dia ni en tots els àmbits. És possible que l’animal grunyi  mentre menja perquè ha après que així no li prenen el menjar; que estiri la corda  perquè ha assimilat que és la forma de comunicar al seu passejador que vol anar  més lluny; que salti a sobre de la gent perquè està content i ha après que així se  saluda o que mossegui un gos perquè s’ha sentit amenaçat o té por. Per tant,  parlem de motius que estan vinculats a les emocions, la comunicació i  l’aprenentatge. 

El gos és un ésser que es comunica i aprèn, que busca sentir-se a gust i en  harmonia amb el seu entorn i la seva família, i així l’has d’entendre. Si el teu amic  pelut mostra comportaments agressius, esbrina’n les causes reals. Creure que  el motiu és un comportament dominant, implica sotmetre’l i, per tant, utilitzar la  violència i el maltractament. Així doncs, pel bé del teu gos i de la relació que us  uneix, oblida’t del concepte de “gos alfa, dominant o líder del grup”! Analitza cada  comportament i busca’n les causes per tal de trobar una solució coherent,  humana i respectuosa. Cap persona que estima veritablement els animals vol  educar-los mitjançant el càstig i la violència. I si tu sol no te’n surts, busca l’ajuda  d’un/a etòleg/a, que t’ensenyarà a interpretar correctament el comportament del  teu gos i et proposarà accions per canviar-lo, però sempre des del respecte i el  sentit comú.

Fotografia  Thomas Bonometti