La vulnerabilitat de les famílies multiespècie

                                                                                 Article publicat originalment a la LaDirecta.cat  juny 2021  

Si us preguntessin quins membres formen part de la vostra família, què diríeu?  Us vindrien al cap la parella, els fills... però, i els animals que conviuen amb vosaltres?  Per a moltes persones, el seu animal ocupa un lloc essencial a la seva vida, o fins i tot  és la seva única companyia. Es tracta de les famílies multiespècie! N’heu sentit a  parlar? Segurament sí, o fins i tot ja en sou una!  

Ara bé, quan es tracta de col·lectius vulnerables, apareixen els problemes perquè les  administracions i una part de la societat i de les entitats socials encara no han integrat  els animals com a éssers de ple dret. Per aquest motiu, proposen solucions deficients,  com, per exemple, que les persones en situació de carrer hagin de passar el mal tràngol  de separar-se del seu animal per poder viure en un habitatge social. Però no són les  úniques; les dones maltractades també pateixen aquesta manca d’integració. Sabeu  que un 59% endarrereix l’abandonament del domicili per no poder endur-se els seus  animals? Un cop més, l’administració obliga a escollir entre la seva seguretat i la del seu  animal. Per a aquests casos, existeix el programa VIOPET, creat per la Dra. Núria Querol en coordinació amb la Dirección General de Derecho de los Animales del Govern  Espanyol, que ofereix una xarxa de cases d'acollida temporal per als animals fins que  les dones es recuperin i puguin retrobar-se amb ells. No és la millor solució, però sí una  sortida. Cal recordar que, des del Govern de Catalunya ni tan sols es té en compte  aquest problema. 

Per sort, existeixen entitats que són plenament conscients que, per ajudar una persona, primer cal garantir el benestar del seu animal. A Barcelona, la Fundació FAADA va crear  el programa “Millors Amics”, que s’adreça principalment a col·lectius vulnerables que es  troben desemparats per part de les administracions. El seu objectiu és aconseguir que aquestes persones puguin accedir a menjadors socials, albergs, centres de dia i,  sobretot, a habitatges socials de Barcelona i de Catalunya sense separar-se dels seus  animals. Per assolir-ho, aquesta fundació forma els treballadors socials perquè puguin  detectar les famílies multiespècie i sàpiguen com ajudar-les en situacions de  vulnerabilitat, com ara desnonaments, recerca d’habitatges socials… “Col·laborem amb  quasi totes les entitats i acompanyem els treballadors socials perquè tinguin un protocol  d’actuació que inclogui, per exemple, una fitxa de la persona en què consti que té un  animal. Al cap i a la fi es tracta de fer xarxa amb un objectiu comú: que no es trenqui el  vincle entre una persona i el seu animal”, explica Noe Terrassa, tècnica amb formació  humanística, del departament d’Animals Domèstics, de la Fundació Faada.

Durant molt de temps, les entitats socials han treballat pel benestar de les persones i  dels animals separadament, però ara ja n’hi ha que lideren la lluita per normalitzar les  famílies multiespècie. La Fundació Hope & Help, a través dels seus projectes “Bella  Vella Ànima” i “Ànimes Bessones”, ajuda les persones grans a tenir cura dels seus  animals passejant-los, portant-los al veterinari... i les que es troben en situació d’exclusió social mitjançant un voluntariat inclusiu. 

Com era d’esperar, la pandèmia ha augmentat les situacions de vulnerabilitat i s’estan  traduint “en un major nombre de sol·licituds de renúncia dels animals per manca de  recursos o pel trasllat a un habitatge que no n’accepta, entre altres causes”, afirma Sílvia  Serra, presidenta de la Fundació Daina-Spam Mataró. Però, alhora, les entitats socials  han treballat de valent per pal·liar-ne les conseqüències, com és el cas de l’Associació  Projecte Lola que, durant el confinament va engegar el programa “Junts passegem” en  què voluntaris passejaven els gossos de les persones vulnerables que no podien sortir  de casa, amb l‘objectiu final que les administracions assumissin aquesta necessitat, o la  campanya #FAMILIAIGUALQUETU en què per primer cop un Banc dels Aliments, el de  Girona, va acceptar recaptar pinso per als animals de les famílies que ajuden. 

Aquestes incipients iniciatives socials no són suficients, ja que la realitat és que les  persones vulnerables que tenen animals han de bregar amb un problema afegit a la  seva delicada situació. Per tant, ja no s’hi valen excuses, és imprescindible que les  administracions integrin les famílies multiespècie i implementin polítiques pensant en  aquest nou model de família. Ser una societat avançada també vol dir cuidar, respectar  i estimar tots els membres de la família!

Article redactat per la periodista i membre de Projecte LOLA @CristinaOlivasR  i  per la presidenta de ProjecteLOLA @MariaSanchez