NO sense el meu amic

27/02/2021
Maria Sanchez Directora ProjecteLOLA

Molts dels sensellar viuen amb l'única companyia fidel dels seus animals, els únics que els miren amb afecte i els donen amor i acceptació. Te´n separaries si des de l´Administració t´ofereixen entrar en un alberg a canvi d´abandonar al teu animal?

                                                                                                           

 

Article publicat originalment a la revista GIDONA març 2021    Fotografía FAADA/MillorsAmics 

 

Una sola persona vivint al carrer és l'absolut fracàs del sistema.

 

En aquests dies de fred d'hivern que hem patit han mort persones per hipotèrmia que vivien al carrer. No us escandalitza aquest fet? A mi molt i molt. Sobretot pensant en la quantitat d´equipaments buits i tancats a pany i forrellat, mentre a les portes hi ha persones que necessiten un cop de mà.

 

Sempre em sorprèn la poca veu que des dels mitjans de comunicació es dona al sensellarisme més enllà de repetir les quatre banalitats de sempre. No teniu inquietud per saber com és la vida al carrer? Sense un lloc on descansar, recuperar-te, dutxar-te, un espai on sentir-te segur de la resta del món. 

 

Ningú ha pensat mai en la soledat del carrer, on milers de persones passen pel teu costat sense mirar-te, com si fossis una deixalla? I a més si ets dona tens un plus de dificultat afegit.


I l'impacte per a la salut mental de viure això un dia rere l'altre?.La soledat, l'exclusió social la malaltia i el rebuig no són experiències que ningú vulgui viure. Al cap i a la fi el que tots cerquem desesperadament és l´amor i la inclusió social.

 

Solem pensar que treballant i lluitant com ho estem fent no arribarem mai a aquesta situació, de trobar-te sense recursos, rebutjat per gairebé tothom i sense ningú al teu cantó. Ells també s'ho pensaven fa un temps.

 

Molts dels sensellar viuen amb l'única companyia fidel dels seus animals, els únics que els miren amb afecte i els donen amor i acceptació. I és que no hi pot haver un company més meravellós que aquest que, sigui com sigui, sempre estarà al teu cantó. Sobretot quan la resta de persones t´han tancat la porta.

 

Te'n separaries si des de l'Administració t´ofereixen anar a un alberg a canvi de desempallegar-te del teu animal? Ja es veu que no. Però això és el que ofereix l'Administració pública i la majoria de les entitats que treballen per aquests col·lectius. 

Darrera de les morts d´aquestes persones que a vegades han rebutjat anar a un alberg hem de veure la seva realitat complexa i no quedar-nos en la superficie.

 

La gent que viu al carrer i té animals com a única familia NO se'n vol separar i molts prefereixen el carrer fred i perillós abans que trair al seu animal. I és que sembla mentida que el 2021 jo estigui explicant aixó. 

 

Per sort, cada dia som més els que ho veiem així i entitats com la Fundació FAADA mitjançant el seu programa MILLORS AMICS treballa visibilitzant aquesta realitat i donant suport a les entitats dedicades al sensellarisme per crear espais on les persones puguin accedir amb els seus animals, com per exemple ja fan la Fundació Arrels,Centre Assís o Sant Pere Claver.

 

I no són els únics discriminats. Sabíeu que el 59% de les dones maltractades endarrereixen la sortida de la llar on hi ha el maltractador perquè als pisos d'acollida no poden endur-se el seu animal?

 

Sé que molts dels que llegiu aquesta secció compartiu la vostra vida amb algun animal. Us imagineu el que seria trobar-nos en aquesta situació? Només de pensar-ho em fa mal el cor.

Espero que sigui aquesta l'última vegada que hagi de parlar d'un tema que té solució.

 

Més informació a  www.millorsamics.org    Foto. FAADA/millorsamics