Passat Sant Joan podem, un any més fer recompte dels efectes que crea el soroll de la pirotècnia: animals que s’han tirat per el balcó presos del pànic, animals perduts que han fugit i no es troben, animals infartats, animals que han passat la nit de la revetlla amb nivells de por i ansietat molt elevats, i un llarg etc. que les famílies amb animals de companyia coneixem i patim cada any..
Què podem fer nosaltres per a ajudar-los?
- No exposar-los al soroll. Si sabem que les nostres mascotes pateixen, no les traiem a veure la festa i deixem-les a casa. Per més que intentem acostumar a un animal adult que ja té por, exposar-lo només empitjorarà els símptomes d’angoixa. Si es vol fer un bon treball us recomanem que contacteu amb un etòleg.
- Esmorteir el soroll. Els animals senten més i millor que nosaltres. Ajuda’l tancant finestres, baixant persianes i posant la televisió o ràdio per camuflar el soroll de fora.
- Preparar una “zona segura”. Posar una manta o un llençol que cobreixi fins a terra a sobre una taula o entre dues cadires per a que l’animal es pugui refugiar a sota i sentir-se en un cau segur. El lloc ideal és aquell que escull l’animal en moments d’estrès o angoixa. Si no tenim aquest lloc ubicat, podem triar-lo nosaltres, buscant l’habitació més apartada del soroll de fora. Hi posarem aigua i menjar a la vora per a que no hagi de sortir.
- No renyar-lo si mostra por o arriba a fer-se pipí. L’únic que aconseguiríem és augmentar-li el nivell d’estrès. Les nostres mascotes son animals socials i és natural que expressin por per trobar consol. El pipí és una senyal d’estrès molt agut i si se’ls escapa, hem de ser conscients que de veritat no ho han pogut controlar.
- Consolar-lo. És correcte i molt desitjable fer-les-hi cas i consolar-los si venen a nosaltres. És el mateix que faríem amb els nostres fills. En contra del que es diu popularment, no estem potenciant conductes ni mal educant. En aquests moments, l’animal està intentant gestionar una situació molt dura per ell i nosaltres el podem ajudar fent-lo sentir segur.
- Sempre que sigui possible, no deixar-lo sol i fer-li companyia en aquests dies.
- No deixar-lo tancat en llocs on es pugui fer mal: sobretot balcons ja que en moments de pànic no es calcula l’altura del pis. L’estrès i la por, igual que amb nosaltres, els pot fer reaccionar de formes que no podem predir. Evitar el perill és sempre correcte en dies així.
És clau preparar-nos dies abans per aquest moment. No dubteu en preguntar a un etòleg i al vostre veterinari de confiança.
En alguns casos es pot considerar la medicació però ULL! hi ha una confusió que hem de conèixer tots. Hi ha un tipus de medicació que realment calma i relaxa als animals. Però n’hi ha una altra que aparentment calma l’animal però el que fa, és només paralitzar-lo. Això és molt greu perquè tenim a l’animal igual d’ansiós però amb el greuge afegit de que li traiem la possibilitat de moure’s per refugiar-se o venir a buscar consol. Malauradament encara molts veterinaris no coneixen la diferència i és molt important informar-se de la medicació que ens proposen.
